Lamarck va néixer a Bazantin, un poble de la Picardia. Era l'onzè fill de Pierre de Monet qui el va animar a entrar al seminari dels jesuïtes d'Amiens amb la intenció d'ordenar-se sacerdot, ja que en aquella època l'església era una bona opció per a fills de famílies de l'aristocràcia amb pocs recursos. Això no obstant, Lamarck se sentia atret per l'exèrcit, al qual pertanyien tres dels seus germans. Quan el seu pare va morir el 1759, Lamarck va abandonar els estudis als jesuïtes i es va unir a l'exèrcit amb el nom de Cavaller de Saint-Martin, malgrat la seva joventut, va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals basades en l'herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació, actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme. També se li atribueix l'encunyament del terme biologia.
Va lluitar la guerra dels set anys, i va tornar a Paris. Llavors va començar la Revolució Francesa que li va suposar uns canvis importants. Les Acadèmies són suprimides i Lamark deixa de percebre la pensió com a membre. El jardí del rei es transforma Museu Nacional d'história Natural i ell es converteix en professor d'història Natural.
LES SEVES IDEES
El Lamarckisme tractava de l'evolució de les especies al llarg del temps. Basant-se en:
- La necessitat d'adaptar-se: deia que amb el temps les característiques del medi anaven canviant, per tant, les característiques dels éssers vius també.
- El principi d'us i desús: l'ús freqüent d'un orgàn o múscul el podia fer enfortir amb el pas del temps i fins i tot el feia crèixer, mentre que el desus d'aquest , amb el pas del temps, s'anava minimitzant fins que podia arribar a desaparèixer.
- Principi d'herencia de caràcters adquirits: Lamarck defensava que tots els caràcters que els animals adquirien al llarg de la seva vida, es veurien reflexades en els seus descendents.
.jpg)
ENLLAÇOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada